ⓘ Eleccions generals espanyoles de 2011

                                     

ⓘ Eleccions generals espanyoles de 2011

El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero anuncià lavançament electoral el 29 de juliol de 2011. Han estat les onzenes eleccions generals des de la Transició i serveixen per renovar els 350 escons del Congrés dels diputats i 208 dels 264 escons del Senat. La convocatòria oficial daquestes eleccions es realitzà mitjançant Reial Decret el 26 de setembre, ajustant-se als 54 dies naturals de termini establerts a lartícle 42.1 de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.

Així mateix, són les primeres eleccions generals des de 1996 que no coincideixen amb les eleccions al Parlament dAndalusia, i després daquestes es donarà pas la X Legislatura.

                                     

1. Avançament electoral

La fi de la legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero estava inicialment previst per al mes de març de 2012, però el 29 de juliol de 2011 declarà la seua intenció de convocar eleccions anticipades per al dia 20 de novembre de 2011. Aquesta decisió fa daquestes eleccions el setè avançament electoral per 4 mesos a penes en aquest cas des de la transició.

                                     

2. Precampanya electoral

Unió, Progrés i Democràcia UPyD

Eñ partit va escollir com a cap de llista al Congés per Madrid al congrés a Rosa Díez en eleccions primàries.

Candidat

Convergència i Unió va ratificar el 23 de juliol Josep Antoni Duran Lleida com el seu candidat, que repeteix per tercera vegada.

Amaiur

Coalició formada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i independents de lesquerra abertzale.

                                     

2.1. Precampanya electoral Candidat

El PSOE afrontà les eleccions de 2011 liderat per Alfredo Pérez Rubalcaba, ministre de diverses carteres durant els últims anys de govern del president Zapatero, que fou proclamat com a candidat la presidència del Govern el 9 de juliol de 2011. Cap altre membre del partit anuncià la seua intenció de presentar-se com a candidat, fet habitual quan un president del Govern vol presentar-se a una reelecció.

                                     

2.2. Precampanya electoral Candidat

Després de les eleccions generals de 2008, Gaspar Llamazares hi renuncià a tornar a presentar-se. El 12 de juliol de 2011 la Presidència Executiva Federal dIU proposà Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions. En canvi, Cayo Lara només és candidat provisional fins la propera reunió del Consell Polític Federal durant la segona semana de setembre en què shaurà de ratificar la decisió de la Presidència. Aquest tràmit formal només pot ser superat si no hi ha altres aspirants que reunesquen els avals necessaris, daltra manera shauria dobrir un procés de primàries.

                                     

2.3. Precampanya electoral Unió, Progrés i Democràcia UPyD

Eñ partit va escollir com a cap de llista al Congés per Madrid al congrés a Rosa Díez en eleccions primàries.

                                     

2.4. Precampanya electoral Candidat

Convergència i Unió va ratificar el 23 de juliol Josep Antoni Duran Lleida com el seu candidat, que repeteix per tercera vegada.



                                     

2.5. Precampanya electoral Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament Independentista-Catalunya Sí ERC-RI

Coalició formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament Independentista i la plataforma dindependents Catalunya Sí.

                                     

2.6. Precampanya electoral Candidats

Alfred Bosch és escollit cap de llista de la coalició independentista catalana al Congrés de Diputats amb el 65% dels vots a les primàries dERC celebrades el 17 de setembre del 2011. Daltra banda, el candidat de la coalició al Senat és Moisès Broggi. La campanya va tenir un pressupost de 660.000 euros

                                     

2.7. Precampanya electoral Compromís Q

La Coalició Compromís formada pels partits BLOC Nacionalista Valencià BLOC, Iniciativa del Poble Valencià IdPV i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià EV-EE decideixen incloure a les seues llistes la plataforma Equo i trien com a cap de llista per la circumscripció de València al nacionalista Joan Baldoví.

                                     

2.8. Precampanya electoral Altres líders de Compromís-Q

Aitana Mas i Roger Mira van ser els caps de llista per Alacant i Castelló respectivament. Pel que fa a les candidatures al Senat, Pere Fuset i Enric Bataller foren candidats per València.

                                     

2.9. Precampanya electoral Programa electoral

Una de les primeres propostes que Compromís va traure a debat en eixa campanya electoral va ser la realització dun referèndum per canviar la llei electoral espanyola. La proposta de canvi de llei electoral va ser batejada com Referèndum Baldoví.

Els eixos programàtics que defensa la candidatura de Baldoví són les infraestructures -especialment larribada i posada en funcionament del Corredor Mediterrani a tot el País Valencià-, la reforma de la llei electoral -per la via del "referèndum Baldoví" - i la defensa de la llengua i identitat valencianes.

En la campanya electoral, Baldoví es va mostrar molt combatent a lhora de demanar que els impostos no gravaren excessivament als treballadors amb nòmina i autònoms, demanant un "mim" especial a aquests últims i als emprenedors en entendre que són els que generen la major part de locupació, arribant a afirmar que "Per crear ocupació cal ajudar als currants ".



                                     

2.10. Precampanya electoral Candidats

El cap de la llista de la coalició al Congrés de Diputats serà el batle dEsporles Miquel Ensenyat, amb el coordinador general dIniciativaVerds David Abril com a número 2. Els candidats al Senat per la circumscripció de Mallorca seran Francisca Mas IV i Jaume Català ExM.



                                     

2.11. Precampanya electoral Partit Nacionalista Basc PNB

El PNV es va presentar en solitari a Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, i en la coalició Geroa Bai a Navarra, encapçalats al congrés per Josu Erkoreka a Biscaia, Emilio Olabarria a Àlaba i Arantza Tapia a Guipúscoa.

                                     

2.12. Precampanya electoral Amaiur

Coalició formada per Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i independents de lesquerra abertzale.

                                     

2.13. Precampanya electoral Geroa Bai G-Bai

Per impulsar la continuïtat de Nafarroa Bai després de labandonament dEusko Alkartasuna i de Batzarre, i davant lacord dAralar per concórrer al costat de Bildu en la coalició Amaiur. L1 de setembre de 2011 es va crear lassociació Zabaltzen a partir dels independents de Nafarroa Bai des de la seva fundació, i el 19 de setembre es va anunciar la incorporació del partit de Villava Atarrabia Taldea, que ja ha havia concorregut en altres cites electorals en coalició amb Nafarroa Bai, per poder seguir constituint-se com coalició dacord amb la legislació electoral, i també es va fer públic que la seva cap de llista tornaria a ser Uxue Barkos, però Aralar, propietària legal de la marca Nafarroa Bai, va impedir als altres integrants seguir usant-la, de manera que en les eleccions generals es presentaran amb el nom de Geroa Bai, diferenciant-se així de la coalició Nafarroa Bai present en les corporacions municipals i al Parlament de Navarra.



                                     

2.14. Precampanya electoral Anticapitalistes/Anticapitalistas

Coalició promoguda per Revolta Global-Esquerra Anticapitalista/Izquierda Anticapitalista i formada a més per Los Verdes Comunidad de Madrid, En Lucha, Lucha Internacionalista, Izquierda Social de Alcobendas i un gran nombre dactivistes independents.

                                     

3. Resultats

Congrés

  • Electorat: 35.779.491
  • Vots a candidatures: 24.015.425 98.63%.
  • Votants: 24.666.441 68.94%.
  • Abstenció: 11.113.050 31.06%.
  • Vots vàlids: 24.348.886 98.71%.
  • Vots nuls: 317.555 1.29%.
  • Vots Blancs: 333.461 1.37%.

Senat

  • Vots Blancs: 1.263.120 5.37%.
  • Electorat
  • Vots nuls: 904.675 3.71%.
  • Votants: 24.411.187 71.17%.
  • Abstenció: 9.889.354 28.83%.
  • Vots vàlids: %.

Enquestes

Enquestes del Centro de Investigaciones Sociológicas CIS

                                     
  • 2004 Eleccions generals espanyoles de 2008 Eleccions generals espanyoles de 2011 Eleccions generals espanyoles de 2015 Eleccions generals espanyoles de 2016
  • Les eleccions municipals espanyoles de 2011 són les eleccions municipals que el 22 de maig del 2011 es van celebrar a Espanya d acord amb el que estabeix
  • El 20 de novembre de 2011 se celebraran eleccions a Corts Generals Seran les onzenes eleccions generals des de la Transició, i es renovaran els 350 escons
  • Les eleccions generals espanyoles del 9 de març del 2008 van suposar la revàlida de José Luis Rodríguez Zapatero com a president d Espanya Mariano Rajoy
  • Les eleccions generals espanyoles de 1996 se celebraren el 3 de març. El president del govern Felipe González del PSOE va perdre les eleccions a favor
  • El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals i últimes, de la Segona República Espanyola Les eleccions van donar
  • Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura
  • Les eleccions generals espanyoles de 2004 es van celebrar el 14 de març de 2004. El Partit Socialista Obrer Espanyol va guanyar gràcies a la forta davallada
  • Les eleccions generals espanyoles de 1979 se celebraren el dijous, 1 de març de 1979. Adolfo Suárez amb el seu grup UCD aconseguia una ampla majoria
  • Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d octubre de 1982. En aquesta votació històrica, el PSOE de Felipe González aconseguiria