ⓘ Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019

                                     

ⓘ Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019

Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 es van celebrar el 10 de novembre de 2019 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Es van convocar un cop acabat el termini per a formar govern, fracassades les negociacions després del debat dinvestidura fallit de Pedro Sánchez celebrat el mes de juliol.

La participació va ser menor que a les eleccions de labril del mateix any, amb una baixada dun 1.89%. Pedro Sánchez va tornar a guanyar les eleccions tot i que va perdre 3 escons. El PP de Pablo Casado va recuperar 21 escons i es va mantenir com segona força tot i la pujada de 28 diputats del partit dextrema dreta Vox. La pujada daquests dos partits contrastà amb la forta caiguda de vots de Ciutadans, que va obtenir només 10 diputats i en va perdre 47, passant a ser la sisena força al Congrés. Lendemà, Albert Rivera va anunciar que dimitia com a president de la formació.

                                     

1. Sistema electoral

Per al Congrés dels Diputats selegeixen 350 escons segons la regla DHondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies dEspanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre dhabitants. A Ceuta i Melilla sels assignen els dos escons que queden.

En aquestes eleccions, la distribució dels diputats del Congrés és la mateixa que en les anteriors del mes dabril:

Per al Senat selegeixen 208 escons amb un sistema de llistes obertes en què els electors voten candidats individuals en lloc de partits. En els districtes electorals que elegeixen quatre escons, es poden votar fins a tres candidats; en aquells amb dos o tres escons, fins a dos candidats, i un candidat en el cas de les circumscripcions uninominals. Cadascuna de les 47 províncies peninsulars té assignats quatre escons. Pel que fa a les illes Balears i a les Canàries, les illes més grans Mallorca, Gran Canària i Tenerife elegeixen cadascuna tres senadors, i les més petites, un. Ceuta i Melilla elegeixen dos escons. El repartiment és, doncs, el següent:

                                     

2. Resultats

En aquestes eleccions generals, a Catalunya, el bloc de partits independentistes ERC, JxC i la CUP guanyà per primer cop en vots i percentatge de vots i escons la suma de partits contraris a sotmetre a referèndum el futur encaix de Catalunya amb lEstat espanyol, en el còmput de les quatre demarcacions. Una circumstància que, fins llavors, només shavia produït en les eleccions al Parlament i a les eleccions europees del mateix any.

Al País Valencià el bloc de la dreta PP, C’s i Vox es va imposar amb disset diputades al Congrés la suma de PSPV i Compromís, que perdé un escó. Les anteriors eleccions del 28 dabril donaven un empat entre la suma dels escons del Partit Popular, Ciutadans i Vox, i els del PSPV, Compromís i Unides Podem, amb setze diputades per a cada bloc. Amb una participació inferior, del 72.39% 74.92% en abril, Ximo Puig, president del PSPV, es mantingué amb 10 diputats, Unides Podem passà de cinc a quatre i laliança de Compromís amb Més País continuà amb un únic diputat, Joan Baldoví. La davallada de Ciutadans al País Valencià fou conforme la viscuda a nivell estatal. La formació de Rivera passa de sis a dos escons i sen beneficià el Partit Popular, amb 8 diputats, un més que en els comicis anteriors; i Vox, que irrompé com a tercera força política al territori, aconseguint més del doble de les parlamentàries que va obtenir a finals dabril, passant de tres a set. Aquesta formació dextrema dreta fou la llista més votada en 23 localitats del País Valencià, algunes municipis amb més de 20.000 habitants, com Crevillent Baix Vinalopó, Algemesí Ribera Alta, la Pobla de Vallbona Camp de Túria o el Pilar de la Foradada Vega Baixa.

A les Illes, Vox també duplicà la seva presència, passant dun a dos diputats entre labril i novembre. Tot i ser la quarta força més votada a larxipèlag la darrera entre les que aconseguiren representació, ja que Ciutadans perdé lúnic escó que tenia, totes quatre van quedà separades per un escàs marge de vots i es repartiren els vuit escons equitativament: dos per cap, entre el PSOE, PP, Podem–EUIB i Vox.

                                     
  • Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts
  • Eleccions generals espanyoles de 2019 té aquests significats: Eleccions generals espanyoles d abril de 2019 Eleccions generals espanyoles de novembre
  • El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero anuncià l avançament
  • El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les
  • Les eleccions generals espanyoles del 9 de març del 2008 van suposar la revàlida de José Luis Rodríguez Zapatero com a president d Espanya Mariano Rajoy
  • Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura
  • d altres, de Paco Frutos i Carlos Jiménez Villarejo. A les eleccions generals espanyoles d abril de 2019 es van presentar a la Comunitat Autònoma de Catalunya
  • segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre A elles van concórrer, d una banda la Conjunció
  • UPG A les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 va ser elegit membre del Congrés dels Diputats per la circumscripció de la Corunya. Es
  • de 2015 Eleccions municipals espanyoles de 2015 Elecciones autonómicas de España de 2015, i des de les eleccions generals de 2019 Eleccions generals espanyoles
  • Les eleccions generals espanyoles de 1822 es realitzaren en virtut del mandat constitucional que establia la renovació bianual automàtica de les Corts