ⓘ Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019

                                     

ⓘ Eleccions generals espanyoles dabril de 2019

Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 dabril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de lEstat. Es van elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat. Les Corts Generals es van dissoldre el 5 de març i la campanya electoral va començar el 12 dabril.

Amb una alta participació, del 75.8%, el PSOE de Pedro Sánchez va guanyar les eleccions - la primera victòria dels socialistes en unes generals en onze anys - amb el 28.7% dels vots i 123 escons, 38 més que en la contesa anterior. El PP de Pablo Casado obtingué el pitjor resultat de la seva història en baixar fins als 66 escons i el 16.7%. El suport a Ciutadans va augmentar i aconseguí 9 escons menys que el PP. El partit dextrema dreta Vox entrà al Congrés per primera vegada però no assolí les expectatives marcades amb el 10.3% dels vots i 24 escons. La divisió en tres de la dreta tancà la possibilitat duna coalició de dretes i confirmà que només el PSOE de Sánchez podria formar govern de manera realista. Tanmateix aquesta coalició desquerres no reeixí a lhora de nomenar un cap de govern reptint-se automàticament les eleccions mig any més tard dacord amb la llei electoral a les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019.

                                     

1. Sistema electoral

Per al Congrés dels Diputats selegiren 350 escons segons la regla DHondt i un sistema de representació proporcional amb llistes tancades. Les llistes que no arriben al tres per cent de vots de la circumscripció electoral no es tenen en compte per a repartir els escons. Les circumscripcions es corresponen amb les províncies dEspanya. Cadascuna té dret a un mínim inicial de dos diputats; els altres 248 es reparteixen proporcionalment segons el nombre dhabitants. A Ceuta i Melilla sels assignaren els dos escons que quedaven.

En aquestes eleccions les circumscripcions de Madrid i de Barcelona guanyaven un escó, en detriment de les de València i Astúries. La distribució dels diputats del Congrés era, doncs, la següent:

Per al Senat selegeixen 208 escons amb un sistema de llistes obertes en què els electors votaren candidats individuals en lloc de partits. En els districtes electorals que elegeiren quatre escons, es poden votar fins a tres candidats; en aquells amb dos o tres escons, fins a dos candidats, i un candidat en el cas de les circumscripcions uninominals. Cadascuna de les 47 províncies peninsulars té assignats quatre escons. Pel que fa a les illes Balears i a les Canàries, les illes més grans Mallorca, Gran Canària i Tenerife elegiren cadascuna tres senadors, i les més petites, un. Ceuta i Melilla elegeixen dos escons. El repartiment era, doncs, el següent:

                                     

2. Incidents

Una gravació de vídeo feta amb càmera oculta mostrava com el Partit Popular de Melilla comprava vots a canvi de treballs, segons denuncià Coalició per Melilla.

                                     
  • l 1 de novembre de i el 12 de desembre de 1928, entre el 30 de novembre de 1929 i el 30 dabril de 1932, i entre l 1 de març i el 31 de desembre de 1934
  • terme les eleccions de diputats per a representar a Brasil a les Corts Generals convocades a Lisboa. Arribarà a l abril a Lisboa un delegat de la Junta